La salut mental de les persones joves, una prioritat
Actualitat
5 desembre 2017
La salut mental de les persones joves, una prioritat

L’Organització Mundial de la Salut defineix la salut mental com una de les seves prioritats principals i un dels majors reptes de la salut pública. Segons l’OMS, una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, el 75% dels quals comencen abans dels 18 anys. Això vol dir que les problemàtiques no tractades durant la infància tenen una forta tendència a persistir en l’edat adulta. I la situació va en augment: de fet, en els darrers 25 anys, la depressió i l’ansietat s’ha disparat i ha augmentat un 75% entre els adolescents.

Per aquest motiu, detectar les situacions de risc que pot patir aquest col·lectiu i que podrien desembocar en problemes de salut mental és una prioritat entre els professionals que treballen amb joves des de diferents àmbits. Entre aquestes situacions s’hi troba l’assetjament escolar, però també casuístiques familiars complexes, com separacions i maltractament; abusos, l’estrès que genera l’estil de vida accelerat, etc. Les persones que les pateixen poden desenvolupar aversió a l’escola, depressions, angoixes i una pèrdua d’autoconfiança i d’autoestima que pot tenir greus conseqüències per al seu desenvolupament. Per fer front a aquests problemes, els experts consideren que ha de ser fonamental un treball preventiu, amb la implementació de programes específics que incloguin l’alumnat, el professorat, pares i mares.

Fer incidència a les escoles i centres de formació és fonamental, sobretot tenint en compte les dades alarmants que Obertament, una associació per la lluita contra l’estigma en salut mental, ha recopilat en aquests àmbits. Quasi el 19% dels adolescents i joves amb un trastorn mental, asseguren, han estat discriminats per part del professorat, i al voltant del 30% han patit la discriminació dels companys d’estudi. Potser això explica que més de la meitat d’aquestes persones decideixin ocultar-ho a docents i alumnes. “Jo mateixa vaig ser diagnosticada als 13 o 14 anys, tenia un trastorn alimentari i vaig perdre més de 40 quilos”, comenta Niobe Portero, activista d’Obertament, “el meu cas era molt evident, estava més ensopida, no era jo, però des de l’escola ho van deixar córrer, perquè no era una nena problemàtica”. Per aquesta raó, considera elemental que a les aules es parli del tema, “no d’una manera morbosa, sinó simplement informant de què hi ha, del que et pots trobar”.

Obertament posa el focus en l’estigma associat als problemes de salut mental, que segons Portero, “resulta més problemàtic que el mateix diagnòstic”. Aquest col·lectiu defineix l’estigma com “l’atribució de qualitats negatives i despectives sobre un col·lectiu de persones”, que passen a ser “vistes, pensades i tractades” amb prejudicis i manca d’informació. Molts cops es dóna com a conseqüència del desconeixement que existeix entorn els trastorns mentals i la consolidació de certs mites. L’aïllament social per por a la incomprensió i les consegüents dificultats a l’hora de demanar ajuda, o l’exclusió d’aquestes persones de les activitats socials són algunes de les conseqüències de l’estigmatització.

Un suïcidi juvenil cada cinc dies

Una altra de les dades alarmants que recull l’associació és que el suïcidi és la segona causa de mort en les persones d’entre 15 i 29 anys. Al respecte, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya fa temps que va començar a treballar aquest tema com una qüestió prioritària. Segons les dades que han recollit, el 14% dels suïcidis que es van produir a Catalunya el 2014 van ser de persones joves i això representa un suïcidi juvenil cada cinc dies. Aquest tema segueix sent un tabú perquè hi ha la por a un suposat “efecte contagi”, però el secretari de salut del Consell, Carles Pericas, creu que “si s’ofereixen espais segurs on se’n pugui parlar obertament, amb rigor i com un assumpte de salut pública, aquest efecte desapareix”. “El suïcidi s’invisibilitza mediàticament, polític i social”, assegura Pericas, “però nosaltres fem el contrari, intentem conscienciar els joves i trencar els silencis”. Compartint experiències i donant veu a testimonis, continua, “les persones que puguin estar vivint una situació similar poden saber quines són les eines que hi ha a la seva disposició”. No es tracta, doncs, d’ocultar aquest tema, sinó d’abordar-lo amb cura, fugint de sensacionalismes i estereotips, explorant les causes i brindant informació sobre serveis d’atenció, d’orientació i d’acompanyament.

D’altra banda el Govern també ha aprovat recentment el Pla d’actuació de polítiques de joventut, liderat per la Direcció General de Joventut (DGJ), que traça les línies estratègiques i prioritàries que l’executiu impulsa i desplega. El document recull set reptes, un dels quals és la promoció d’una vida saludable de les persones joves, que es concreta en quinze objectius. Una de les seves aproximacions consisteix a desplegar noves mesures i actuacions centrades en la salut emocional dels joves i l’educació emocional. Aquest Pla posa el focus també en treballar les habilitats per a la vida i introdueix, entre d’altres, la promoció de l’activitat física, la intervenció en matèria d’assetjament sexual i la incorporació d’una perspectiva inclusiva i de gènere en tots els programes i actuacions, com el fet de contemplar opcions sexuals no normatives en matèria de salut, per exemple.

 

La salut mental de les persones joves, una prioritat

 

 

Tweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on FacebookEmail this to someone

Oficina Jove del Pla d'Urgell
Grup La Forestal d'Urgell, 3 baixos
Mollerussa 25230 (Lleida)
Telèfon: 973 60 09 57
606 22 86 13
pladurgell@oficinajove.cat
Destacats
Garantia Juvenil Feina Activa – SOC Talleristes Ajuda’ns a millorar Subscriu-te