HABILITATS SOCIALS. QUÈ SÓN I PERQUÈ LES NECESSITO?
Actualitat
7 desembre 2017
HABILITATS SOCIALS. QUÈ SÓN I PERQUÈ LES NECESSITO?

Generalment, el terme “habilitats socials” fa referència a les conductes que milloren o empitjoren la interacció amb altres persones. Aquí incloem el conjunt d’estratègies verbals (llenguatge) i no verbals(aspectes emocionals i corporals) que disposem per actuar en una situació social.

 

La capacitat per escollir la conducta que millor s’adapta a les característiques d’una situació i les persones que hi participen s’anomena sensibilitat social. Depèn de 2 qüestions essencials: l’anàlisi d’un mateix i la comprensió dels altres.

Ser conscients del nostre estat d’ànim i tenir una visió acurada de les nostres capacitats a nivell social, ens permet autoregular-nos. A vegades podem sentir-nos desbordats per les nostres emocions i ens comportem de manera antisocial amb la gent que ens envolta. En canvi, si som capaços de reconèixer el nostre estat anímic, com per exemple el malhumor o la ràbia, podem evitar “pagar” amb els altres el nostre malestar.

D’altra banda, anomenem empatia a la capacitat d’imaginar com se sent l’altre persona i adequar la nostra interacció segons el seu estat d’ànim.

Un grau elevat d’empatia ens permet ser més acurats en la interpretació dels altres, tant de les seves intencions com les seves necessitats. Les persones sovint no expressen verbalment com es senten, però si parem atenció al to de veu, el gest o l’expressió facial entre d’altres, podem percebre si la persona que tenim al davant està contenta, trista o enfadada i actuar en conseqüència.

 

Les conductes prosocials són aquelles interaccions amb els altres que estan modulades per l’autoconsciència i l’empatia. Entre les més bàsiques:

  • Tenir iniciativa per saludar, presentar-se o iniciar una conversa.
  • Mantenir el contacte visual quan parlem amb algú.
  • Tenir cura de la nostra expressió facial. Somriure mostra accessibilitat.
  • Modular el to de veu, sense cridar però assegurant que se’ns escolti.
  • Escolta activa. Parar atenció sense mostrar avorriment o desinterès.
  • Capacitat de negociar. Per resoldre un conflicte s’ha de ser flexible, col·laborar amb l’altre persona, arribant a una solució de consens.

  • Tenir una opinió pròpia producte de la reflexió personal. Permet que els altres ens coneguin i ens tinguin en compte.
  • Expressar com ens sentim o parlar de les nostres preocupacions fa augmentar el nivell de confiança i intimitat en una relació.
  • Fer compliments sincers ajuda als altres a identificar les seves capacitats.
  • Oferir crítiques constructives, d’una manera amable i afectuosa, possibilita que els altres millorin.
  • Acceptar els compliments i les crítiques sense posar-nos a la defensiva.
  • Donar les gràcies.
  • Oferir o acceptar ajuda. Donar un cop de mà a una altra persona és una mostra d’afectivitat i compromís, i obre la possibilitat que ens ajudin en el futur.
  • Demanar disculpes o perdó quan creiem que ens hem equivocat o ferit a l’altre demostra interès envers els sentiments de l’altra persona.

 

Vols evitar les conductes antisocials? Si t‘infravalores o et sobrevalores pots demostrar conductes antisocials.

Sovint les conductes antisocials són el resultat d’un anàlisi erroni de nosaltres mateixos, ja sigui infravalorant-nos o sentint-nos superiors, acompanyat d’un manca d’empatia que provoca no tenir en compte els sentiments dels altres o malinterpretar les seves intencions. Algunes conductes que poden afectar negativament les nostres relacions socials serien:

  • Evitar normes socials bàsiques com la salutació, la presentació o mantenir el contacte visual.
  • Expressió facial de serietat o enfado. Envia el missatge de no voler que els altres es relacionin amb nosaltres.
  • Un to massa alt o cridar pot ser interpretat agressivament mentre que parlar fluix pot provocar que no ens prestin atenció.
  • Avorrir-se fàcilment durant una conversa o directament no escoltar a l’altre.
  • Utilització monosíl·labs, frases curtes o “tallants”. De vegades podem creure que estem sent “bromistes” sense adonar-nos que som pesats, i això pot acabar enfadant a l’altre mentre que nosaltres ens sentim incompresos.
  • Imposició dels nostres desitjos o opinions en els altres mitjançant l’agressió física o verbal, les amenaces o les mentides.
  • Robar o agafar les coses dels altres sense permís, per satisfer una necessitat personal.
  • Despreocupació pel benestar dels altres. No donar importància els sentiments o necessitats de les persones del nostre voltant afavoreix que aquestes també ignorin les nostres.
  • Perjudicar a altres i sentir indiferència. La manca del sentiment de responsabilitat provoca aïllament i incomprensió.
  • Interpretació suspicaç de les intencions dels altres. Hi ha persones que pel seu estil de relacionar-se i pensar sovint malinterpreten les actuacions dels altres, ja sigui buscant motius ocults a les seves conductes o bé centrant-se únicament en la part crítica d’un missatge que consideren un atac, al qual poden reaccionar de manera agressiva. Aquest constant qüestionament provoca que les persones del seu voltant disminueixin el contacte amb ella.
  • Victimització i culpabilització dels altres. Hi ha persones que creuen que rés del que els hi passa, té a veure amb la seva manera personal de relacionar-se amb els altres. Aquesta actitud sense crítica sobre les seves actuacions impedeix que puguin o vulguin millorar les seves habilitats socials de relació per evitar problemes similars en el futur.
  • Evitació sistemàtica de situacions socials. La timidesa producte de la preocupació, la por o la vergonyapot acaba derivant en un aïllament total de la persona. Internet, per exemple, pot ser una via de comunicació complementaria per les nostres relacions socials, però no pot substituir completament la presencial, és a dir, quedar amb la persona per parlar “cara a cara”.

Aquestes maneres de relacionar-se provoca que la gent del entorn es distanciï i sovint acabem aïllats, sense amics. Aquest procés pot ser gradual o ràpid; per un costat hi ha persones tímides que comencen per evitar determinades situacions socials i acaben per limitar qualsevol activititat social de contacte directe. D’altra banda, les persones agressives que produeixen temor en els altres, per tant algunes persones poden mantenir-se properes per evitar ser agredides o per obtenir algun benefici, de manera temporal.

Font:

http://www.espaijove.net/index.php?option=com_content&view=article&layout=espaijove:pestanya&id=1178&Itemid=653&lang=ca#.Wikbj1XibIU

Tweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on FacebookEmail this to someone

Oficina Jove del Pla d'Urgell
Grup La Forestal d'Urgell, 3 baixos
Mollerussa 25230 (Lleida)
Telèfon: 973 60 09 57
606 22 86 13
pladurgell@oficinajove.cat
Destacats
Garantia Juvenil Feina Activa – SOC Talleristes Ajuda’ns a millorar Subscriu-te